Meranges és un petit municipi que ha sabut preservar l'arquitectura tradicional cerdana, conservant el seu aspecte rústic de muntanya. En els últims anys, s'ha potenciat el seu atractiu turístic amb millores en les instal·lacions per garantir la comoditat dels visitants que s'acosten a aquest lloc.
LLEGEIX LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL CLICANT AQUÍ O A LA PORTADA DE LA REVISTA
La seva ubicació en un entorn natural excepcional, protegit per la reserva de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, converteix aquest municipi en un lloc ideal per practicar esports de muntanya. A més, el patrimoni cultural ofereix interessants possibilitats, com la visita al Museu de l'Esclop o a l'església de Sant Sadurní.
El primer document històric on es fa referència a Meranges és l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, de l'any 839. El poble, juntament amb Girul (actualment un nucli agregat del municipi), va pertànyer als comtes de Cerdanya. Posteriorment, al segle XII, el municipi va formar part de les possessions dels vescomtes de Castellbò, que li van atorgar diferents privilegis.
LLEGEIX LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL CLICANT AQUÍ O A LA PORTADA DE LA REVISTA
Per herència dels Castellbò, en 1336 va passar a la corona de Mallorca i posteriorment al comtat de Rosselló, abans de quedar definitivament sota el domini de la Corona catalano-aragonesa.
Situació geogràfica:
Meranges, situat a 1.590 metres d'altitud, limita al nord amb Andorra i França. El municipi s'estén pràcticament per tota la Vall Tova, formada per la conca fluvial del riu Duran i els seus afluents. El capdavant d'aquesta vall és el circ glacial d'Engorgs, on neix el riu Duran.
LLEGEIX LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL CLICANT AQUÍ O A LA PORTADA DE LA REVISTA
El clima és continental, sec i assolellat, amb influències mediterrànies. Els hiverns són molt freds i els estius no són excessivament calorosos. Les precipitacions són en forma de neu durant l'hivern i de pluja la resta de l'any.
Activitats econòmiques:
L'activitat agrícola predominant en aquest municipi és l'explotació de prats i pastures. L'explotació forestal també ha tingut un pes important en l'economia de la zona. En els últims anys, la ramaderia de bestiar boví i oví ha estat substituïda pel turisme, fet que ha comportat la construcció de nombroses segones residències.
